Blog

La Batxata

Un dels secrets dels grans ballarins és la capacitat de sincronitzar el moviment corporal amb la música de manera tan precisa que sembla que la dansa i el so són una sola cosa. Quan el desplaçament dels ballarins s'acobla, s'articula i s'intensifica o suavitza amb el ritme de cada instrument, ballar es converteix en un acte natural, gairebé instintiu. És en aquell moment quan la màgia succeeix: l'espectador percep que la música i la dansa es fonen creant una experiència sensorial única.

Si estàs interessat a aprendre a ballar bachata, o simplement vols comprendre millor aquest gènere musical, conèixer els instruments que donen forma als seus sons és un excel·lent punt de partida.

Són Cubà + Bolero = Bachata

Tot i que l'origen de la batxata no es pot explicar com una fórmula exacta, podem dir que el seu ritme va néixer de la fusió del Son Cubano i el Bolero. Aquests dos gèneres llatinoamericans van influir a la bachata, especialment a l'estil de les cordes de guitarra i els ritmes marcats per la percussió.

La batxata conserva d'aquests gèneres la suavitat i la fluïdesa de les cordes, combinada amb l'energia rítmica dels instruments de percussió. El moviment de la dansa, que consta de quatre temps (tres passos i un "meneig" de malucs), és més lent que el de la salsa i oscil·la entre la suavitat de les guitarres i la intensitat d'instruments com el bongó o les maraques als seus orígens. Tot i que actualment els artistes de bachata han incorporat una varietat de nous sons, com guitarres elèctriques, sintetitzadors i saxòfons, l'essència de la bachata clàssica es conserva en cinc instruments fonamentals.

 

Guitarra Principal o Solista

 

La guitarra principal o requinto és un dels pilars fonamentals de la batxata. Generalment es fa servir una guitarra acústica o electroacústica, que és l'encarregada de liderar l'estructura musical de la cançó. Aquest instrument exerceix un paper crucial en la introducció de la bachata, servint com un "anomenat" tant el cantant com els ballarins, convidant-los a endinsar-se en el ritme i l'emoció de la peça.

La guitarra principal és l'encarregada de marcar el to i les transicions entre les diferents seccions de la cançó, funcionant de manera semblant a un director d'orquestra. No només lidera el conjunt, sinó que també adorna la melodia amb arpegis, variacions i arranjaments que enriqueixen la interpretació. El so és el que guia la dinàmica de la batxata, aportant la fluïdesa i l'expressió emocional que caracteritza el gènere. A través de la seva execució, la guitarra principal estableix l'estructura melòdica de la cançó, i proporciona als músics i ballarins una referència clara per seguir el ritme i l'emoció de la peça.

 

Guitarra de acompanyament o Segona Guitarra

La guitarra d'acompanyament o la segona guitarra compleix un paper essencial a l'estructura rítmica de la batxata. La seva funció principal és tocar la base harmònica i marcar el ritme fonamental que defineix el gènere. accentuant i eixamplant les notes febles del compàs, cosa que atorga al ritme una sensació de fluïdesa i profunditat.

S'identifica fàcilment per la seva contribució al patró rítmic repetitiu que acompanya cada secció de la cançó, proporcionant una base sòlida sobre la qual es construeix la melodia El so, menys prominent que el de la guitarra principal, complementa i sosté l'estructura musical, permetent que la guitarra solista destaqui mentre manté la cohesió rítmica del conjunt. acompanyament estableix la base que guia tant els músics com els ballarins, aportant estabilitat i energia al flux de la batxata.

El Baix

El  Baix és un instrument similar a la guitarra, però amb quatre cordes en lloc de sis i un pal més llarg, cosa que li permet produir freqüències més greus i profundes. A la batxata, el baix exerceix un paper fonamental en connectar l'harmonia amb el ritme, marcant la base sobre la qual s'estructura tota la peça musical.

Durant les seccions més rítmiques de la cançó, el baix es destaca, sovint amplificat a través d'un altaveu perquè el so sobresurti sobre els altres instruments. La seva funció principal és proporcionar la columna vertebral harmònica de la batxata, aportant una sensació de profunditat i solidesa al ritme. En particular, el baix adquireix més protagonisme durant la secció del **Mambo**, on el baixista té l'oportunitat de mostrar el seu virtuosisme amb línies melòdiques més complexes i ornamentades. 

En conjunt amb la guitarra d'acompanyament, el baix no només estableix el pols fonamental, sinó que també enriqueix l'estructura rítmica de la batxata, contribuint al flux i energia que caracteritza el gènere.

El Bongo

El  bongó  és un instrument de percussió compost per dos tambors de mida diferent, units per una peça de fusta. Aquests tambors, la membrana superior dels quals està confeccionada amb cuir tensat, són copejats per les mans del músic, conegut com **bongosero**. El bongosero sosté l'instrument entre els genolls, inclinant-lo cap a fora en un angle de 45° per aconseguir un control precís dels sons.

El tambor més petit, conegut com **"mascle"**, produeix un so més agut i sec, i s'ubica a l'esquerra del músic. Per la seva banda, el tambor més gran, anomenat **"femella"**, genera un to més greu i ressonant. 

A la bachata, el bongó compleix un paper essencial en la creació del ritme base. El primer cop, fet al tambor gran (femella), coincideix amb el primer pas del ballarí, marcant l'inici del patró rítmic. Els cops subseqüents s'apliquen al tambor petit (mascle), establint un ritme constant que acompanya la dansa. Durant la secció del **Mambo**, el ritme s'accelera, i el so del tambor petit cobra protagonisme, generant un tempo més ràpid i dinàmic. Al llarg de la peça, el bongoser introdueix diverses figures rítmiques, ornamentant el patró amb variacions que enriqueixen l'estructura de la batxata i aporten complexitat al flux musical.

Güira: 

Originalment la bachata de carrer estava acompanyada per maraques, però quan passa al saló s'incorpora la Güira que és l'instrument que s'utilitza encara avui. 
També és un instrument de percussió i és propi de República Dominicana i s'incorpora a la cúmbia, la merenga i la batxata. La Güira està feta d'una làmina de metall, idealment d'acer, però se sol fer amb una llauna d'oli de 20 litres. A la superfície té molts punts o nòduls excel·lents cap a fora que són els que produeixen el so quan es freguen. 
La Güira es toca sostenint-la amb una mà per la nansa que té al costat, i amb l'altra mà (dominant), es raspa amb una pinta de pues metàl·liques. Aquest moviment descendent de rascat és el típic de la Güira. 
Encara que tocar aquest instrument sembli senzill, els güirers utilitzen tècniques complexes que varien segons el ritme de la cançó i aprendre-les és força desafiant.
Un dels principals intèrprets dominicans de la güira va ser Rafael Martínez Germán, conegut com a "Yapo", qui per 25 anys fos músic i güirer de la banda de Juan Luis Guerra.