Fa uns quants anys, quan tenia 25 anys, vaig fer un gir a la meva vida. Després d'una llarga trajectòria com a terapeuta, vaig decidir començar un nou camí com a professor de ball. No sabia en aquell moment que la meva trajectòria terapèutica continuaria, però d'una forma diferent. Ara, la teràpia era el ball.
Des que vaig començar aquest camí, la meva vida ha canviat radicalment. El ball ha estat una forma de teràpia, una eina per desconnectar de tot i reconnectar amb mi mateix. Podria escriure un llibre sobre tots els beneficis que aporta el ball, perquè n’hi ha molts. I no només ho dic jo, són moltes les persones que han passat per l’escola i em segueixen dient el mateix.
Per mi, "ballant la vida" té un significat profund. És un reflex de tot el que he après i experimentat al llarg dels anys. Ballant la vida és conèixer-se a un mateix, és descobrir el nostre món interior, com gestionem les nostres emocions, com prenem decisions, com ens exigim i com ens adonem de les nostres creences limitants.
És també aprendre a posar límits, a ser conscients de qui som i del que volem, a viure en el present, en el "aquí i ara". En definitiva, ballant la vida és com anem trampejant les emocions, com les sentim i com les deixem fluir. És com un ball constant amb nosaltres mateixos, amb les nostres emocions, amb els nostres somnis i els nostres reptes.
Ballant la vida és un viatge, un camí de creixement, un procés de constant evolució. I cada dia, quan em moc al ritme de la música, recordo que el ball és, al cap i a la fi, una forma de viure plenament.
